Per un món viu, per una plana viva. (Curtplacisme Vs Llargplacisme?)

Totes i tots volem ser feliços. I volem viure amb seguretat. La majoria d’accions que fem a la vida responen, d’una manera o altra, a aquesta doble motivació: trobar benestar i evitar el patiment. I no només les persones individuals, també les institucions –ajuntaments, consells comarcals, governs– intenten respondre a aquestes necessitats de la ciutadania. Ara bé, sovint, el camí que prenem cap al benestar no sempre ens hi porta. Ens ha passat a moltes: voler molt una cosa que després ens ha fet mal. Un exemple clàssic és el menjar o el beure. Ens fixem en el gust, en el plaer immediat, i oblidem com ens sentirem després. Qui no ha menjat massa dolços, o ha begut massa una nit, i s’ha penedit al cap de poca estona? Aquest mecanisme, tan humà, també el trobem quan mirem el nostre entorn natural. Vivim en una societat que sovint actua seguint desitjos curtterministes, buscant resultats ràpids, però sense pensar en les conseqüències. El problema és que el “després” arriba. I arriba carregat de costos: contaminació dels aqüífers, de l’aire que respirem, escalfament global, pèrdua de biodiversitat… És com una addicció. L’addicte, en la recerca d’un plaer intens i immediat, pot acabar menyspreant la salut, les relacions i fins i tot el seu propi futur. Com a societat, també podem actuar així: produint, comprant, consumint, sense pensar en el cost col·lectiu. I aquest cost, com passa amb el cos humà, el paga el sistema que ens manté vius: el planeta. Però hi ha alternatives. A la Plana de Vic, desenes d’entitats i persones fa temps que caminem en una altra direcció. Des de la Plataforma “Per una Plana Viva”, agrupem més de quaranta col·lectius que defensen un territori sa, habitable i just. Cadascun des del seu àmbit: qualitat de l’aire, aigua neta, aliments ecològics, justícia climàtica, territori viu. Amb aquest article obrim una sèrie, on explorarem amb mirada crítica però constructiva, com podem avançar cap a una Plana de Vic més viva. Parlarem de problemàtiques, però també de solucions. De conflictes, però també de complicitats. I sobretot, de com podem, plegades, enfocar-nos no només en el plaer immediat, sinó en una felicitat que sigui profunda, compartida i sostenible. Perquè un món viu només serà possible si cuidem la plana que habitem.